Ja a la dècada de 1950, els materials compostos reforçats amb fibra de vidre s'utilitzaven en components que no suporten-càrrega-de les estructures del fuselatge d'helicòpters, com ara carenats i escotilles d'inspecció, però la seva aplicació era molt limitada.
L'aplicació innovadora de materials compostos en helicòpters es va produir a la dècada de 1960. Tot i que la vida útil de les pales metàl·liques del rotor generalment no supera les 2.000 hores, les pales compostes poden arribar a superar les 6.000 hores, o fins i tot tenir una vida il·limitada, i es poden mantenir "-a demanda". Això no només millora la seguretat de l'helicòpter, sinó que també redueix significativament el cost de la vida útil total de les pales, donant lloc a beneficis econòmics considerables. El procés d'emmotllament i curat de materials compostos, senzill i fàcil d'operar--, juntament amb el disseny personalitzable de resistència i rigidesa (incloses les característiques d'amortiment), permet una millora més eficaç de la forma aerodinàmica i l'optimització de les pales del rotor, així com l'optimització de la dinàmica de l'estructura del rotor. A partir de la dècada de 1970, la investigació sobre nous perfils aerodinàmics va donar lloc a una sèrie de pales de pales del rotor d'helicòpter d'alt rendiment-. Aquests nous perfils aerodinàmics es caracteritzen per un canvi de perfils aerodinàmics simètrics a totalment corbats i asimètrics, augmentant significativament el coeficient de sustentació màxim i el nombre crític de Mach, reduint el coeficient d'arrossegament i mantenint un coeficient de moment relativament estable. Les millores a la forma de la punta del rotor, des de puntes rectangulars fins a escombrades, afilades, parabòliques escombrades cap avall-caps cap avall fins a puntes BRP prims avançades, han millorat molt la distribució de la càrrega aerodinàmica, la interferència del vòrtex, les característiques de vibració i soroll de les pales i han augmentat l'eficiència del rotor.
A més, els dissenyadors van realitzar un disseny d'optimització integrat multidisciplinari de l'aerodinàmica de les pales del rotor i la dinàmica estructural, combinant el disseny d'optimització de materials compostos amb el disseny d'optimització del rotor, aconseguint els objectius de disseny d'optimització del rendiment de les pales, la reducció de vibracions i la reducció del soroll. Com a resultat, a finals de la dècada de 1970, gairebé tots els helicòpters de recent desenvolupament van adoptar pales de material compost, mentre que els models més antics de pales metàl·liques van ser substituïts i actualitzats per pales de material compost, aconseguint resultats molt significatius.
Les principals consideracions per utilitzar materials compostos en estructures de fusteria d'helicòpters són: els helicòpters tenen superfícies corbes complexes, però la càrrega estructural no és molt gran, cosa que els fa adequats per al processament i la formació de materials compostos per millorar la tolerància a danys estructurals i garantir un ús segur i fiable; tant els helicòpters de transport com els d'atac requereixen l'ús de materials compostos per reduir el pes de l'estructura de la cèl·lula; i hi ha una necessitat d'estructures d'absorció d'energia-resistents a xocs-i un disseny d'estructures sigils.
Materials compostoss'utilitzen inicialment en estructures de fuselatge com ara el boom de la cua, la cua vertical i la cua horitzontal, principalment per reduir el pes i perquè les superfícies corbes complexes com les cues verticals canalitzades són més fàcils de modelar amb materials compostos. Els materials compostos també s'utilitzen en estructures-resistents a xocs i que absorbeixen-energia per aconseguir una reducció de pes. Tanmateix, per als helicòpters lleugers amb estructures senzilles, càrregues baixes i parets primes, l'ús de materials compostos pot no ser necessàriament econòmic.
